Fractures a la infància: què les diferencia dels adults i com poden afectar el creixement
- 09/02/2023
Les fractures a la infància, el seu tractament i les seqüeles no són iguals a les de l'adult; i per això la importància que els nens siguin atesos per traumatòlegs infantils.
La principal diferència és que els ossos dels nens creixen a partir de cartílags de creixement o fisi, localitzats als extrems dels ossos llargs. Els cartílags de creixement solen tancar-se cap al final de la pubertat, de manera que l'os deixa d'allargar-se.
La major part de les fractures típiques a la infància podran ser tractades de forma conservadora, mitjançant immobilització.
Els ossos dels nens podríem dir que tenen “dues grans virtuts” i “una debilitat”.
Les dues principals virtuts que juguen a favor seu davant una fractura són:
- Gran capacitat de remodelació. Quan el traumatòleg redueix la fractura (col·loca els ossos trencats a la posició correcta) pot permetre un cert grau de desalineació, en funció de l'edat del nen, sense que produeixi cap seqüela futura. La capacitat de remodelació va disminuint a mesura que s'acosta el final del creixement, per la qual cosa es tolerarà més desalineació en un nen de 4 anys que no pas en un nen de 10 anys.
- Potencial de creixement. Ajuda a corregir deformitats ia escurçar el temps de recuperació. Com més petit és el nen, més anys tindrà al davant per créixer i compensar les deformitats.
D'altra banda, la zona més “valuosa” de l'os dels nens, la zona del cartílag de creixement o fisi, que els ajuda a créixer, és també el “taló d'Aquil·les”. Si la fractura afecta les fisis poden aparèixer deformitats angulars i/o diferent longitud a les extremitats (dismetries) a la llarga, per dos mecanismes:
- Hipercreixement: La lesió fa que augmenti el reg sanguini i l'arribada de factors de creixement a la fisi que fa que l'os fracturat creixi més pel que fa a l'os de l'extremitat contralateral sa.
- Frenada del creixement: La lesió atura de forma permanent el potencial de creixement de l'os, escurçant de l'extremitat.
En cas que la fractura lesioni el cartílag de creixement, produint deformitats angulars o dismetries, l'edat del nen és un factor molt important. En aquells pacients propers a la maduració òssia (al final del creixement), encara que tinguem aquesta complicació, no hi haurà una repercussió important en el resultat final de creixement. En canvi, en nens petits (amb més de 3 anys de creixement residual) cal intervenir per evitar l'evolució d'aquesta complicació, ja que podrien aparèixer seqüeles severes.
En funció de l'edat òssia del pacient, el potencial de creixement i del tipus i la progressió de deformitat secundària a la lesió, s'indicarà la tècnica quirúrgica correctora més adequada a cada cas.
No és possible generalitzar i cal analitzar cada tipus de fractura de manera individualitzada. Per això, és molt important que el seguiment i el tractament sigui realitzat per un traumatòleg infantil amb experiència com el doctor Josep Maria de Bergua.
